L'AYANO

El dia 1 de juliol baixava del tren a l'estació d'Ikisan. En arribar la consigna era: trucar per telèfon a l'estudi i algú em passaria a recollir amb cotxe. Vaig fer la trucada però després d'insistir vàries vegades ningú contestava. Vaig sortir fora de la cabina i em vaig dirigir a una noia vestida amb uniforme que esperava algú. Em va ajudar de manera molt amable, però no en vam sortir de què em contestessin. Entre aquestes arriba la seva mare per recollir-la i la nena li explica què passa. Sense ni pensar-s'ho m'agafen les bosses me les posen al cotxe i em porten al lloc on anava. Ens vam acomiadar i vaig agrair molt el gest -tan com vaig poder de manera expressiva perquè no sabia pas com dir-ho...

Al cap d'un parell de dies l'Ayano, aquest és el nom d'aquella noieta, va trucar a l'estudi perquè volia visitar-me a la residència un diumenge d'aquests. I així va ser, ella i un parell d'amigues van passar per la casa, els vam ensenyar els nostres treballs i vam passar una estona plegats, menjant llaminadures i fent origamis.

Moltes gràcies Ayano!!