5 Aug 2016
El títol, en aquesta ocasió, és moltes gràcies, sobretot per estar amb mi durant aquests dies, mirant i llegint les impressions que he anat tenint. Fer aquest bloc només ha tingut sentit perquè tu l'has seguit. També m'ha ajudat a organitzar imatges i pensaments i a passar les estones de més calor sota l'aire condicionat mentre seleccionava i penjava imatges (que també hem de ser pràctics!).
Arribats a aquest punt idees i imatges em vénen al cap.
La societat japonesa, silenciosa i organitzada. Silenciosa en els trajectes en tren i metro que aprofiten per dormir -o meditar, no ho sé ben bé- o per consultar el mòbil, sempre amb el cap mirant avall, ulls inexpressius... Organitzada i amable; també alegre en moments íntims.
La natura dominant; sempre present.
El viatge a un lloc llunyà que comporta situacions, pensaments i accions, de vegades inesperats, fins i tot per una mateixa.
L'art...
4 Aug 2016
Aquesta gran capital del sud també vol presumir de centres comercials.
Una cosa que la fa diferent de Tòquio -entre moltes altres- és el clima. Fa una xafogor gairebé insuportable pels que som de secà. Els seus habitants també se les ingenien per tal de passar-ho el millor possible.
Aquí també sorprenen els fils enormes que pengen dels postes de la llum o el telèfon. També l'homogeneïtat en la manera de vestir. Ningú destaca per sobre dels altres, al menys a l'hora d'anar a treballar.
4 Aug 2016
En aquesta remesa -i última de Tòquio- algunes curiositats d'aquesta ciutat que, de vegades s'estenen a la resta del país. L'ús del quimono, sobretot per part de les dones, es pot veure de tant en tant als carrers però no és normal. El que sí entra dins la normalitat és trobar alguns bars i restaurants on es pot fumar, així com zones reservades per a fumadors en determinats punts dels carrers o edificis públics. Qui fuma fora de les zones establertes haurà de pagar una multa.
Si us agrada comprar, aneu a Tòquio. Plena de centres comercials d'última generació o carrers dedicats a uns o altres béns estarà a punt d'aprimar-vos la cartera. Metròpoli en continu moviment utilitza les últimes tecnologies ja sigui per a la mateixa venda o per a la construcció.
Però el que sí sorprèn d'aquesta ciutat és l'ordre en els transports públics -i en tot-: per pujar o baixar les escales del metro s'ha de seguir la fletxa marcada a terra i tots, tots, van -anem- en fila cap a munt o cap avall...
3 Aug 2016
Els darrers dies visito la capital del Japó. Pel que diuen és la ciutat més gran del món. Mai abans havia estat en un lloc així i moltes coses m'han impressionat.
Les fotografies que us presento intenten defugir la mera imatge turística. En aquesta primera entrega podeu contemplar racons dels jardins del museu Nezu, moments del mercat del peix -us pot ferir la sensibilitat- i un parell de panoràmiques que no he pogut evitar adjuntar, simplement perquè em fascinen els gratacels. Ah! i un petit regal de la natura en una gran ciutat.
La imatge que enceta aquest post és el fòssil d'una fulla de l'arbre ginkgo biloba, espècie existent avui en dia però que té milers d'anys. A Tòquio s'ha triat aquesta fulla com a símbol de la metròpoli.
1 Aug 2016
En una entrada anterior us comentava que no veia els homes grans per enlloc. Doncs bé, fa uns dies una brigada molt especial netejava i esporgava les plantes de l'estació de trens. Són els homes jubilats que de manera voluntària fan el manteniment de l'estació perquè no hi ha ningú contractat per aquesta finalitat.
31 Jul 2016
Visita a Hiroshima i Miyajima, una illa molt turística que hi ha a mitja hora en tren. Hi ha una gran porta de temple al mar i una curiositat: animals salvatges que semblen domesticats.
30 Jul 2016
Aquestes dones es mereixen que les conegueu!
(Hi ha una foto que sembla que no hi hagi ningú, però sí).
Per cert, aquesta i les notes que apareixeran els 3-4 dies següents estan "programades". Això vol dir que estaré uns dies sense ordinador i no podré fer-ho cada dia, com he anat fent fins ara, sinó que anirà sortint el que he disposat. En l'argot periodístic serien notícies o esdeveniments que "tenen a la nevera", és a dir aquells que no són estrictament notícia i que poden aguntar a ser publicats alguns dies sense deixar de ser actualitat.
